Viure Sant Boi

setembre 2000

Opinió

Els reptes de la societat del coneixement

Davant dels diferents debats generats sobre les oportunitats i incògnites que proposa la nova societat de la informació, hauríem d'identificar en quins terrenys s'hauria de treballar per tal de definir objectius clars que permetessin arribar a una situació òptima en què les persones poguessin gaudir dels beneficis d'aquesta transformació social, cultural i tecnològica.

Un primer terreny fa referència al desplegament de les infraes

tructures necessàries per fer que cada persona pugui utilitzar el que s'anomena "la xarxa". Es imprescindible que cada racó de la ciutat (cada domicili, cada centre escolar, cada equipament de la ciutat, etc ) es pugui conectar amb garanties que ningú es queda despenjat.

El segon terreny té a veure amb els continguts, es a dir, amb el tipus d'informació que circula. Aquesta ha de ser útil, amb una clara intencionalitat de servir a un

fi legítim i determinat, sense caure en la saturació innecessària i "desinformadora" i, per últim, ha d'ésser comprensible, amb un llenguatge que sigui intel.ligible.

El tercer i últim terreny és el de la formació adequada per accedir a la informació. Si tenim infraestructures per on circula una bona informació fàcil d'entendre però no sabem com accedir-hi, com usar-la, tots els esforços seran en va. Per evitar situacions d'exclusió en la societat del coneixement,

l'educació ha de tenir un paper primordial per fer efectiva una veritable igualtat d'oportunitats.

Les administracions hem de jugar un paper fonamental en el desenvolupament de processos que facilitin la creació d'infraestructures, la garantia d'uns continguts de qualitat i la formació de les persones. Aquest paper ha d'ésser equilibrador i garantir que la construcció de la societat del coneixement sigui un benefici a l'abast de tothom.

José Manuel González Labrador

Tinent d'alcalde de Comunicació i Participació Ciutadana, i Esports

PSC

El pasado 23 de junio el gobierno del PP aprobó una serie de medidas liberalizadoras que atentan contra competencias municipales, mercados, telecomunicaciones y, sobre todo, en lo que al suelo se refiere.

La fórmula utilizada, Decreto- ley, ha vulnerado el principio legal de cooperación de la Administración del Estado con la Administración Local, ya que las disposiciones mencionadas no han sido informadas por la Comisión Nacional de la Administración Local. Igualmente la vía del Decreto-ley sola

mente se puede utilizar en casos de extraordinaria y urgente necesidad , lo que no parecen ser estos casos.

Desde 1979 los ayuntamientos han favorecido el desarrollo urbanístico y el crecimiento económico de las ciudades. El planeamiento urbanístico es una pieza fundamental en la ordenación urbana y los ayuntamientos han permitido que los intereses colectivos primen por encima de los particulares.

Este decreto-ley producirá limitaciones a las competencias locales en materia urbanística, tanto en la ordena

ción del territorio como en la promoción y tramitación de planes urbanísticos, lo que atenta contra la autonomía municipal e influirá negativamente sobre el modelo de ciudad.

Mientras el gobierno de la Generalitat está actuando con el silencio como respuesta, lo que ha generado perplejidad en los ayuntamientos. Las competencias en la ordenación del territorio en Cataluña corresponden al gobierno autonómico y, ante la intromisión del gobierno central, debería asumir la defensa de la organización y au

toridad de nuestros municipios.

El precio de la vivienda no depende del suelo, su incidencia es mínima. Viviendas de las mismas características espaciales presentan precios diferentes en varios millones dependiendo si el promotor es público , social o privado, o si la vivienda es de precio libre o protegida. Es necesario un nuevo plan de vivienda porque falta política de vivienda. Un plan que contemple mayor inversión directa y menor indirecta. La fiscalidad ha de jugar un papel de redistribución social.

La liberalización del suelo contra la autonomía municipal

Luís García Calavia

Regidor d'Habitatge

IC-V

Més participatius

En el passat Ple del mes de juliol es va aprovar, a partir d´una proposta del Grup Popular plantejada a la junta de portaveus del mes de març, una modificació puntual del Reglament Orgànic Municipal (ROM) per afavorir la participació dels partits polítics en els òrgans de participació ciutadana com són els consells de barri i sectorials.

Dins els partits polítics ha ha molta gent que vol treballar

i aportar les seves idees i coneixements davant qualsevol plantejament o problema. Sense aquesta modificació puntual del ROM, l´aportació personal i directa d´aquestes persones in situ es pot perdre.

Amb aquesta mesura es pot facilitar la presa de decisions polítiques al nivell més proper al ciutadà. Així, els partits poden ser més actius perquè s´amplia i, per tant, es facilita el canal d´informació i participa

ció a més gent i no tan sols als regidors.

El més important és no oblidar mai que els ciutadans volen polítics amb idees, que siguin capaços de fer-se respectar a ells mateixos i als seus adversaris i que puguin crear un clima de confiança sense cap estat de crispació.

En conseqüència, es tracta de potenciar l´associacionisme ciutadà al voltant de temes d´interés col.lectiu, per

compartir projectes comuns i per millorar la prestació de serveis adequats a les demandes i necessitats de la nostra població.

En definitiva, aconseguir que les activitats del conjunt dels regidors, organitzacions i ens locals tinguin sentit per als que siguin en aquesta esfera d´acció, donant comprensió en allò que es fa i articulant perquè puguin comunicar el sentit de les seves conductes.

Antonio Hernández González

Regidor del Grup municipal

PP

Rugbi

Les ciutats, igual que les persones, necessiten tenir referents virtuosos. Referents "guanyadors", si em permeten fer servir el modisme nord-americà. Perquè Sant Boi avanci són importants els liderats: per estimular l'activitat de la nostra comunitat. La innovació, els avanços en tots els ordres de la vida, sempre han vingut de la mà dels més destacats.

L'esport és útil a les persones i als pobles en diferents aspectes; en ordre a la salut personal, a la vida associativa i també com a referent

col·lectiu. Un esport o un equip pot servir a la identificació i promoció d'una població. Indubtablement, el rugbi i la UE Santboiana ho són per a Sant Boi.

A tot Catalunya i en terres encara més llunyanes, espanyoles o no, s'ha tingut coneixement de l'existència de Sant Boi, gràcies a la UE Santboiana. Ha estat, tradicionalment, el nostre millor ambaixador.

La UE Santboiana, no hi ha dubte, realitza una important contribució social a Sant Boi; es manté,

bàsicament, a partir dels recursos que procuren els seus socis, jugadors i directius. És una institució privada, quant a l'origen i administració dels recursos, però de clar interès públic, si atenem a les prestacions que ofereix. L'entitat manté amb l'Ajuntament de Sant Boi un vell i desafortunat contenciós urbanístic que afecta les seves instal·lacions, contenciós que, em consta, està en vies de solució, cosa que aplaudim i desitgem.

Avui la UE Santboiana està sense patrocinador comercial.

Recentment, els jugadors de la Santboiana ens van oferir a tots els santboians, des del balcó de l'Ajuntament, els triomfs aconseguits aquesta temporada; en aquest acte, l'alcaldessa va proclamar que havia arribat l'hora de prendre un compromís públic amb la Unió Esportiva Santboiana.

Desitjo sincerament que així sigui i espero que la propera temporada, almenys, la Santboiana pugui lluir en la seva samarreta el patrocini de l'Ajuntament de Sant Boi.

Xavier Pérez Llorca

Portaveu del Grup municipal

CiU